TRANSPORT SUPERSONIC

Transport supersònic, o SST de les sigles angleses Supersonic Transport, és la denominació que rep un avió civil de passatgers amb capacitat d'assolir velocitats superiors a les del so. Irònicament, des de l'any 2003 ja no hi ha transports supersònics en servei. L'únic aparell que va volar de forma regular en vols comercials fou el Aérospatiale-BAC Concorde i l'altre únic disseny que va passar a fase de producció i s'utilitzà també en l'aviació civil fou el Tupolev Tu-144. L'últim vol de passatgers del Tu-144 fou el juny del 1978 i el Concorde es va retirar del servei el 26 de novembre del 2003.

El avions dissenyats per al vol supersònic es caracteritzen sobretot per un fusellatge esvelt i ales delta per minimitzar i limitar els efectes de la turbulència a velocitats supersòniques.

Els elevats costos del combustible combinats amb una capacitat de passatgers molt reduïda per les raons aerodinàmiques abans exposades fan que els avions supersònics siguin una forma de viatjar econòmicament molt costosa comparada amb el vol subsònic.

HISTÒRIA:
Als anys 50 del segle XX el transport supersònic semblava possible però es dubtava de la seva viabilitat econòmica. Els arguments, però, eren favorables i llevat del cost d'assolir velocitats supersòniques, la velocitat del transport i el baix cost en vol supersònic feien el projecte viable. L'argument més avantatjós, però, fou el que si aquests aparells podien volar almenys tres vegades més ràpid que qualsevol altre avió comercial, es podrien reemplaçar tres avions convencionals per cada avió supersònic, reduint així costos de manteniment.

A mitjans dels 50 es va començar a dissenyar el transport supersònic, just quan la primera generació d'avions militars supersònics entraren en servei.


http://ca.wikipedia.org/wiki/Transport_supers%C3%B2nic